Josep M. Morreres

Artista plàstic i escriptor

Josep M. Morreres Boix, nascut a Barcelona el 1952, és artista plàstic i escriptor. Historiador de formació, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació com a articulista i crític literari i va exercir la docència al mateix temps que anava desenvolupant la seva carrera literària i artística.

En el camp de la literatura ha publicat una vintena de novel·les, com ara Anàlisi, La gran improvisació, L’abadia del diable, Nascut per perdre o Qui dia passa

En el camp de les arts plàstiques, la seva formació és autodidacta, basada en la observació i en l’experimentació. La seva obra transita pel camí de l’abstracció, un camí que es pot recórrer en els dos sentits, que és una expressió que es nodreix alhora de la realitat i de la idea, del sentiment i del concepte.

Crea a partir de la idea que la pintura és un crit silenciós, que creem en soledat i des de la soledat, però amb l’esperança que el nostre crit sigui escoltat per algú. La creació és un acte solitari, que poua en el sentiment de solitud, i que va a la recerca de l’altre, dels altres.

Entén que la creació artística és una de les maneres d’interrogar-nos sobre el que ens envolta, gairebé mai la pretensió de donar-hi una resposta. Per a ell, el procés creatiu és un diàleg en què l’artista escolta les veus dels altres i, també, la seva pròpia veu, la que batega dins seu, i per últim, però no menys important, la veu dels materials amb què treballa i dels resultats que en va obtenint.

La seva és una pintura abstracta permeable a la interpretació. El que l’espectador hi pugui veure no hi és, però és evident que hi la pretensió que ho vegi. La realitat que hi està suggerida no és forana, sinó que prové de l’experiència que comparteixen l’espectador i l’artista. L’artista apel·la a la memòria visual de l’espectador i cerca la complicitat en la construcció del sentit.