Quan ens vam despertar, la realitat hi tornava a ser.
Per a bé o per a mal, la realitat sempre hi és. Ens podem estar de gairebé tot, però per més que la nostra voluntat sigui la d’anar Més enllà de l’horitzó, no podem defugir el món real, la situació personal, social o política que ens ha tocat viure. És la força de la gravetat el que ens fa tocar de peus a terra i és la imaginació el que ens fa volar; no ens podem escapar de la primera ni renunciar a la segona.
Treballo amb la idea que el que l’art no pot ser és una distracció, un estratagema per defugir el compromís, una manera de no enfrontar-nos als problemes que tenim plantejats com a societat. Entenc que l’abstracció no està renyida amb la realitat, que en tot cas és un camí que la voreja, potser per no caure en els seus paranys, potser per obtenir-ne una perspectiva exacta; que l’abstracció no vol dir desentendre’s de tot el que ens envolta, sinó aprofundir-hi, extreure’n el que és essencial.
L’artista té un compromís indefugible amb l’art, però l’home –o la dona– que és l’artista no pot restar indiferent als patiments de la seva gent, del seu poble, de la seva terra. L’artista que crea en llibertat, sense altres subjeccions que les ineludibles, no pot estar-se de reivindicar la llibertat de tots, no es pot estar de compartir una lluita que és la de tots.
L’abstracció és un camí que es pot recórrer en els dos sentits, és una expressió que es nodreix alhora de la realitat i de la idea, del sentiment i del concepte, de l’expressió d’emocions i de la tècnica. Pintar és pensar amb els dits: les obres que surten del taller del pintor són una reflexió sobre la realitat que l’envolta, sobre el moment històric en què està immers, sobre l’ésser humà inserit en la història i, també, sobre l’artista i el seu ofici.
Allò que intuïm en una pintura està tant en la pintura com en el nostre esperit: cadascun dels quadres que integren Més enllà de l’horitzó és una proposta subjecta a la interpretació de l’espectador, hi podem veure el que la nostra imaginació ens suggereixi, ens pot fer experimentar el que estiguem disposats a sentir.
És quan ens situem Més enllà de l’horitzó que podem contemplar la nostra quotidianitat des d’una perspectiva adient. Més enllà de l’horitzó és on anem a buscar el que no tenim, on anem a la recerca de l’inabastable, on hi ha la utopia i els somnis es fan realitat.