Paisatge interior

Paisatge interior és una pintura acrílica sobre llenç, de 100x100, de tons ocres, que juga amb la idea de l'horitzó: hi ha dos espais ben diferenciats –un espai de llum versus un espai de foscor, un espai més eteri versus un espai que evoca la solidesa– però alhora permeables l'un a l'altre, amb una transferència de colors que ens evoca la idea de comunicació, d'una unitat superior entre parts diferents. L'horitzó, present a la majoria de les meves obres, és alhora una línia que separa dues realitats i un objectiu inabastable, que s'allunya a mesura que avancem, i és en aquest sentit que s'associa a la utopia –la utopia com un ideal que ha permès a la humanitat avançar, progressar materialment i espiritualment.

Paisatge interior obeeix a la convicció que l'abstracció és un camí pel qual transitem –mai un punt d'arribada–, un procés de depuració en què anem prescindint de tot allò superflu i trobant les estratègies que ens permeten aprofundir en expressió del que és inefable. Un camí que ens porta a buscar la simplicitat, allò essencial, que podem recórrer en tots dos sentits.

A Paisatge interior es reflecteix (aquesta és almenys la intenció) la perplexitat existencial de l'artista. Estic convençut que l'artista no es pot desentendre de les contradiccions del món en què viu i que la seva obra ha de transmetre el seu compromís cívic, que l'ànima de l'artista ha d'estar a cadascuna de les seves obres i que, si no hi és, no és art .

La llum, com element essencial de Paisatge interior, vol ser aquest estímul que ens motiva, allò que ens fa abandonar el que som per anar cap al que podem ser. És la llum que es posa sobre les persones i els objectes allò que ens revela la seva existència, allò que ens dona a conèixer allò que ens envolta, allò que ens dona a conèixer on som i amb qui som. És la llum allò que ens fa reconèixer-nos: som fills de la llum i la foscor, del coneixement i de la ignorància.

La llum evoca la claredat. La claredat d'un moment del dia en un espai concret, un aquí i ara, però també és la llum del coneixement, la que ens permet descobrir la naturalesa del món on vivim i, si estem de sort, quin és el paper que juguem. És la llum que anhelaven els gnòstics, la llum dels il·lustrats, la llum que il·lumina l'ànima.