Llum

Llum del capvespre, llum entre el dia i la nit, llum sense passat ni futur, llum del si és no és, llum de dins i de fora, llum espectral que acull el misteri, llum de l’instant etern, llum que ens il·lumina sense enlluernar-nos, llum que ens acotxa i ens fa més savis, llum que s’imposa a la foscor, com la civilització a la barbàrie, com la intel·ligència a la desraó.

La llum és el que ens atreu, el que ens fa abandonar el que som per anar cap el que podem ser. És la llum que es posa damunt les persones i els objectes el que ens revela la seva existència, el que ens fa conèixer el que ens envolta, el que ens fa conèixer on som i amb qui som. És la llum el que ens fa reconèixer-nos: som fills de la llum i de la foscor, del coneixement i de la ignorància.

La llum sota la qual s’apleguen els quadres d’aquesta exposició evoca la claror. La claror d’un moment del dia en un espai concret, un aquí i ara, però també és la llum del coneixement, la que ens permet descobrir la naturalesa del món en què vivim i, si estem de sort, quin és el paper que hi juguem. És la llum que anhelaven els gnòstics, la llum dels il·lustrats, la llum que il·lumina l’ànima.

L’abstracció –que també és una mena d’il·luminació– és un camí que es pot recórrer en els dos sentits, és una expressió que es nodreix alhora de la realitat i de la idea, del sentiment i del concepte. La pintura abstracta no té la necessitat de representar una realitat concreta, cosa que no hem d’entendre com que se n’hagi desentès. Pintar és pensar el món amb els dits; les obres que surten del taller del pintor són una reflexió sobre la realitat que l’envolta, sobre el moment històric en què està immers.

Una obra d’art és una proposta, oberta sempre a la interpretació. En l’obra d’art, l’espectador descobreix alguna cosa que li pertany, encara que no sàpiga què és.