Horitzons

                            El mar no acaba a l’horitzó;  
                            res no acaba a l’horitzó.

                            L’horitzó és la línia  
                            que separa dos mons  
                            i que, alhora, els uneix.

                            El que ens atreu de l’horitzó  
                            és que és inabastable.

                            I mirem l’horitzó  
                            perquè no podem mirar més enllà. 

                            I sabem que l’horitzó  
                            ha de ser un repte, mai un límit. 
                            I sabem que més enllà de l’horitzó  
                            hi continua havent horitzó,  
                            i això ens conforta i ens estimula.

                            I un dia descobreixes que l’horitzó  
                            no és el final de res,  
                            que és el començament de tot.