Temps d'espera - núm. 5

El temps d’espera és ara, la consciència del present més rabiós, alguna cosa més que la frontera entre l’abans i el després. Durant el temps d’espera passen coses. I, el que encara és més important, ens passen coses: és l’hora de percebre, observar, entendre, sentir, prendre consciència.

El temps d’espera és un temps sense aturador, que transcorre de manera calmosa però inexorable. És aquell en què, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible. És aquell en què res no ha començat, en què encara totes les opcions són factibles.

Aprendre a esperar, aprendre a observar, aprendre a escoltar, aprendre a mirar-nos-ho tot d’una altra manera, sense gaires apriorismes, amb les conviccions imprescindibles i disposats a canviar d’opinió si molt convé: això és, si és que hem estat de sort, el que ens haurà aportat l’experiència.

Temps d’espera núm. 5 és una pintura acrílica, de 80x80cm, de tons verdosos, que suggereix uns vaixells fantasmagòrics en un mar irreal. L’arbitrarietat del color i la imprecisió de les formes no són cap obstacle perquè l’espectador pugui reconèixer-hi el que imagina.

El contrari de l’amor no és l’odi, és la indiferència –va escriure Elie Wiesel, Premi Nobel de la Pau de 1986, supervivent dels camps d’extermini nazis–. El contrari de la bellesa no és la lletjor, és la indiferència. El contrari de la fe no és l’heretgia, és la indiferència. I el contrari de la vida no és la mort, és la indiferència entre la vida i la mort. És en aquest sentit que Temps d’espera núm. 5 aspira a no deixar indiferent l’espectador, a abocar-lo a la reflexió.