El dia és avui

El dia és avui aplega un conjunt unitari d’obres de tècnica mixta, a mig camí entre la fotografia i les arts plàstiques, més un text poètic, que va sorgir com una celebració del concepte de l’aquí i l’ara i que vol posar l’èmfasi en la bellesa de la vellesa.

Formalment està format per un seguit de quadres de temàtica similar, que representen plàsticament un moment en el procés de pansiment d’un ram de flors. Son digigrafies imatges treballades digitalment– impreses sobre tela i muntades sobre bastidor i envernissades, cosa que els confereix una aparença especial.

La idea generatriu és que la plenitud es troba en l’aquí i en l’ara: l’instant present és etern, perquè se situa fora del temps. Un ram de flors, que podria haver estar un exemple de bellesa, a mesura que es va pansint va creant noves formes de bellesa, ja que la bellesa és una qualitat proteica, que es va transformant. La bellesa que hi ha en el ram pansit és una metàfora de la bellesa que podem trobar en els ésser humans, que envellim, que perdem qualitats, però que n’adquirim d’altres.

Si l’art és el que fa que un llenç impregnat de pigments sigui alguna cosa més que un llenç impregnat de pigments, l’artista que observa la realitat la transforma, n’extreu la matèria primera de les seves obres. Cadascuna de les digigrafies que componen El dia és avui no és una representació de la realitat sinó que vol constituir-se, per si mateixa, en una realitat.